Algunes claus de la campanya

En un post anterior vam comentar el paper dels joves i Internet com a catalitzador de la campanya d'Obama, però evidentment han hagut altres causes per la victòria del candidat demòcrata. N'esmentarem algunes, moltes de les quals estaven ben presents en les converses que he pogut mantenir amb gent més que interessant a Washington DC.

El camp de joc. A les exit polls era evident que l'issue principal de la campanya havia estat l'economia, en un context de crisi ferotge. Ni Iraq, ni terrorisme, ni política internacional. Economia, amb una classe mitjana en moments difícils que necessita una música que li agrade.

El passat recent. Totes les persones de l'àmbit republicà que hem parlat han coincidit en afirmar que la presidència de George W. Bush ha estat la pitjor de la història dels Estats Units. Per això l'esforç d'Obama de vincular McCain amb el president, i també el del senador d'Arizona per desmarcar-se'n.

Sarah Palin. El temps ha demostrat que l'elecció del ticket republicà no ha sortit efecte. Els republicans moderats (hi ha més dels que sembla) es van tirar les mans al cap. La qualitat política de Palin s'ha revelat més bé baixa. Però atenció, això s'ha sabut amb el temps. L'aposta ha estat atrevida i això se li ha de reconéixer a McCain.

El finançament. Obama ha recaptat 650 milions de dòlars. Tenir més peons permet col·locarlos a més llocs i dispersar les tropes del contrari. Obama ha obligat McCain a fer campanya fins i tot al seu propi estat, Arizona, per por a perdre'l. Això l'ha obligat a desviar recursos de llocs com Ohio, Pennsylvania i Indiana.

En una de les converses que vam tenir, un reputat consultor ens va fer notar que una empresa amb uns ingressos per vendes de 650 milions de dòlars té un valor aproximat de 3250 milions de dòlars (si el volum de vendes representa el 20% del valor total. És el que vaig entendre, no sé massa d'economia!). L'equip d'Obama ha creat una empresa que val més de tres mil milions de dòlars en menys de dos anys i partint de zero. I l'alt percentatge de donants que aportaven quatitats xicotetes cada poc temps permetia una entrada regular d'efectiu.

El funcionament. La campanya d'Obama estava ben ensamblada i amb molt de greix a les articulacions. Ha funcionat com un autèntic rellotge, i no era fàcil coordinar a més de milió i mig de voluntaris. Alguna gent l'ha definit com la campanya perfecta, sense errades. Només va tenir un moment dubitatiu als primers moments de l'efecte Palin, però per sort o per una decisió correcta de no dir res la candidata a vicepresidenta es va acabar retratant ella soleta.

L'estratègia. Molta recaptació, temes de campanya beneficiosos i una maquinària que funciona no valen de res sense una estratègia correcta, coherent i perdurable en el temps. I l'estratègia d'Obama ha estat perfecta des del primer dia. Va començar la campanya presidencial a les primàries: jo represente el canvi que entre tots hem de construir. Tots els missatges enquadraven a la perfecció en aquest dibuix. Funcionava igual contra Hillary, Bush o McCain. I atenció: el canvi implicava a les minories, que li han acabat per donar la presidència a Obama.

Això contrasta amb una estratègia més bé canviant de McCain. Country first és un lema que poc ha de veure amb Joe the Plumber, per exemple. Dos elements centrals de la campanya que són incoherents entre ells.

El candidat. Més enllà de jove, dinàmic, empàtic i atractiu, Obama és una persona que desprén intel·ligència amb tot allò que fa. Sobretot en un detall clau: s'ha sabut rodejar de gent encara més intel·ligent que ell. Per a mi això és la màxima demostració de capacitació. Si no hi entenc d'un tema, posaré algú que hi entenga. L'equip del candidat ha estat format per referents de les campanyes, l'estratègia i la comunicació. A Obama mai li ha importat si abans eren gent dels Clinton o de qui fos. Si eren bons havien d'anar amb ell.

Bé, aquestes són només algunes claus que sumades a la mobilització dels joves i voluntaris i a la utilització inteligent de les xarxes virtuals han acabat per conformar una equació de victòria. I cal afegir que la campanya de McCain no ha estat dolenta del tot, al contrari. Però s'han enfrontat una bona campanya del segle XX contra una campanya quasi perfecta del segle XXI.