Obama, el moviment

Gran part de l'interès del viatge a Washington que estic disfrutant i que mai agrairé prou el haver-ho fet és la candidatura d'Obama a les eleccions. Ras i curt. Com s'ha creat el fenomen Obama, com actua i com ha aconseguit que un negre demòcrata guanye les eleccions.

Obama no és un candidat. Obama és un moviment. Cal apreciar bé la diferència. No és John Kerry, ni tan sols Bill Clinton. La campanya d'Obama marca un abans i un després en la comunicació política perquè ha aconseguit un grau d'implicació popular absolutament inimaginable en cap context. I te n'adones justament quan es converteix en una història d'èxit. Quan veus a milers de persones, majoritàriament joves, concentrant-se en els voltants de la Casa Blanca per celebrar una victòria electoral. Et xoquen les five, t'abracen i t'agraeixen que vages des de Barcelona per viure-ho. Eufòria col·lectiva.

Però per què Obama ha trascendit la seua dimensió de candidat i s'ha convertit en un moviment de masses, millor dit, de molts individus que han treballat activament per la seua elecció com a president? Hi ha moltes claus, moltes. Jo en destacaré dues: trencar per primer cop les estructures clàssiques electorals i canviar la forma de parlar i dir les coses.

La campanya d'Obama s'ha construit absolutament al marge del Partit Demòcrata. Ha renunciat voluntàriament a ser el candidat demòcrata, millor dit, només demòcrata, per esdevenir el candidat dels joves, dels antiguerra d'Iraq, i també dels que encara creuen que el somni americà, el tan manit American dream, és possible i significa l'autèntic motor del progrés dels EUA com a projecte de futur. Perquè si una cosa he entès al viatge és que els EUA no són un país, són un projecte basat en la realització col·lectiva. Un projecte d'èxit, per cert. Aprofundirem un altre dia en això.

Recuperant el fil del post, un candidat que parlava directament a molta gent, fermament posicionat en uns valors que trascendeixen les divisions entre partits.

El segon factor és el canvi de forma de dirigir-se al ciutadà-elector. Construint la seua base d'activistes entre els joves, Obama ha aconseguit mobilitzar unidireccionalment a tota una generació. Com? Parlant-los en un llenguatge que entenen i utilitzant els canals adequats. Llenguatge allunyat de les convencions i xarxes socials virtuals. Evident al mateix temps que innovador. Deixes de tractar a l'elector com un simple comprador de producte, li demanes la seua participació i implicació directa en un projecte que també depèn d'ell. El lema és Change WE can believe in. Nosaltres. De tu a tu, ajuda'm, podem. I això ningú ho havia fet mai. En certa forma, campanyes 1.0 contra campanya 2.0. Xarxa, compartir, no rebre i obeir.

Després d'aquests dies tan brutalment intensos se'm queden desenes d'històries, anècdotes i reflexions que fer. Miraré d'anar-les postejant, encara que siga en moments poc mediàtics. Sobretot quan torne i no puga dormir pel jet lag.

Per acabar aquest post, encara en estat de xoc, vos dic que viure un moment històric en primera persona ha estat una de les millors decisions de la meua vida.

Salut!