divendres, 16 de gener del 2009

Demostració del PP

Aquesta setmana al crònica.cat...

Hem parlat sovint en aquesta columna del discurs del Partit Popular valencià. La defensa dels interessos dels valencians és l’eix bàsic. I també hem comentat que als populars els agrada exemplificar-ho amb el tema hídric. Doncs bé, aquesta setmana ens n’han donat un bon exemple pràctic.

El Congrés dels Diputats ha de veure el projecte de reforma de l’Estatut de Castella –la Manxa. Està pactat en la comunitat autònoma per PSOE, qui hi governa sempiternament, i PP, amb M. Dolores de Cospedal, secretària general a nivell estatal, com a màxima interlocutora. El nou text inclou a l’articulat una data de caducitat –2015– pel transvasament Tajo-Segura. Concepte proposat per Cospedal, per cert.

El Tajo-Segura abasteix una de les conques més deficitàries de l’Estat espanyol. El Segura rega tota l’horta murciana i el sud del País Valencià. Ara per ara, De la Vega i Javier Arenas negocien les esmenes a l’articulat.

La lògica interna manxega recomanava la caducitat de la infraestructura. Però la lògica valenciana no, és clar. Francisco Camps ha amenaçat amb el vot en contra dels diputats populars valencians a l’Estatut manxec si no s’elimina la data de caducitat. Recordem, proposada per la secretària general del seu partit. Ja voldrien els socialistes dels dos costats del Sénia fer una amenaça pareguda!

En una maniobra digna d’un equilibrista, el PP valencià ha aconseguit carregar a les esquenes de De la Vega el pes de l’article i eixir reforçat d’un problema generat pel seu partit. El portaveu del PPCV a les Corts, Ricardo Costa, ha amenaçat amb reprovar la vicepresidenta (recordem, cap de llista del PSOE per València a les generals) si en 48 hores no s’ha pronunciat inequívocament contra la caducitat del Tajo-Segura.

De res serveix ara que el PSPV referme la seua postura protransvasament, ni que el delegat del govern espanyol jure i perjure que el Tajo-Segura està en funcionament i la situació no canviarà: el marc conceptual, de nou, s’ha reforçat. És Camps qui defensa els interessos dels valencians, i si cal s’enfrontarà a qui siga, també amb qui mana al seu propi partit. I és el PSOE qui els ataca. Simple, fàcil, demoledor.