dissabte, 3 de gener de 2009

Un nou any mogudet... Obama, Ibarretxe, Touriño, Zapatero

Bé, ja tenim un nou any. 2009 li diuen. Poca broma, el que ens espera.

2009 és l'any en què Barack Obama serà nomenat president dels Estats Units. No, no aniré a la presa de possessió, amb les eleccions de moment ja fem. A veure si quan la reelecció ens podem escapar al gener... No té Obama un panorama fàcil: crisi galopant, desconfiança als mercats i dependència energètica a nivell intern. En política internacional, més enllà del terrorisme, Israel li dóna la benvinguda arrassant Gaza. "Bones, es vosté el nou president dels EUA? Doncs vosté serà el canvi, però ací seguim tots igual d'encabronats", li han dit uns i altres. L'avantatge és el senyor que tenia abans, el que esquiva sabates. El desavantatge, com sempre, les expectatives. No faria mal en rebaixar-les. Fins ara, a nivell d'estratègia, està sent impecable. Però la festa no ha ni començat.

Més a prop de casa, tenim un escenari impensable: eleccions al Parlament basc i al Parlament gallec el mateix dia. Així ho ha volgut Ibarretxe. Així tota la maquinària del PSOE s'ha de dividir entre ajudar Touriño a mantenir un govern autonòmic de coalició o ajudar Patxi López a l'assalt d'Ajuria Enea. Els socialistes i nacionalistes a Galícia pareix que ho tenen coll avall: una coalició governamental raonablement estable, tendència a una lleugera alça tots dos integrants. Però no se sap com afectarà la ingerència basca en els issues de campanya gallecs. I amb tots els elements a la mà les diferències són tan justes que ningú es pot jugar massa diners.

A Gasteiz, la cosa pinta misteriosa. El PSE està convençut que guanyarà i podrà governar. És la principal missió de ZP des de Moncloa, la campanya fa temps que ha començat i s'hi estan deixant molta pasta. I no està sent roïna. Enfront hi ha un PNB que veu seriosament amenaçat el seu govern però al que li queden cartes per jugar. En tot cas, hi ha encara massa incògnites: hi haurà llista de l'esquerra abertzale? Legal, ho dubte. Què farà eixa massa de votants? Qui dominarà la campanya a nivell de temes? Què farà el PP? Li funcionarà a EA l'aposta (per mi estratègicament encertada) pel pol sobiranista?

En fi, seguint la tradició de turisme electoral espere poder presenciar en directe almenys una de les dues eleccions. I si es pot fer una excursió a la campanya de l'altra, millor encara.

Mentrestant, Zapatero segueix sense acabar de quallar. 2009 serà un any dur i difícil, de crisi forta, i caldran respostes. Millors que fins ara, que no s'ha aconseguit treure aquesta sensació d'improvisació i certa frivolitat. Es pot comunicar més i millor, Zapatero!

I ja a casa nostra... a Catalunya la vergonya del finançament ja cansa en excés. És un exemple més de la mediocritat de les estratègies dels governants i opositors. El dia passa any empeny no és una aposta de futur engrescadora. I per què hi ha abstenció, es demanen. I mentrestant la inestabilitat institucional es fa perenne. Poc trempador, la veritat.

I al País Valencià hi ha preguntes. S'accelerarà el cas Fabra? És igual, s'ha demostrat que no influeix. A mi em mereix més atenció el filó obert per la Plataforma per l'Ensenyament Públic en el seu enfrontament amb Font de Mora i el Consell. Esperem que les festes nadalenques i les tàctiques dilatòries no afecten l'envit, que pot eixir molt bé.

De moment, ja està bé. Espere desenvolupar els temes apuntats en més profunditat. Com a primer post de l'any, no està malament, no?

3 comentaris:

Edgar Rovira ha dit...

Gens malament.

pau ha dit...

Cento,
Bon post! Has tornat amb les piles carregades!

Albert Medrán ha dit...

com diu l'Edgar, gens malament... l'any pinta mogut i estic encara fascinat amb el moviment d'Ibarretxe.

i jo me la jugo: ari ari ari, Patxi lehendakari.