dilluns, 24 d’agost del 2009

Finlàndia, un viatge en tags i algun vídeo

Hei. Louna, Haukipudas, Charlie Brown, rubiales. Llacs. Boscos.

Mil vuit-cents quilòmetres, Hyundai Accent, Radio Rock, Radio Aalto, Radio Nova. Metal. Finés. Arbres. Molts arbres. Senyals de trànsit. Radars. Molts radars. Més radars encara. Alces? Arce (sic).

Kaupakattori. Suomenlinna, comarca, Hobitton. Motellet. Alvar Aalto. Moomin. Kioski. Design District. Horaris: 11-18 (???). Stockman.

Pluja, vent, Mordor. Fred. Sol. Crepuscle. Dies eterns.

Rauma, Oulu, Porvoo, Jyvaskyla. Vasa, Pori, Turku. Unesco.

Carles. Maria. Eli. Cervesa. Erasmus. Big kitchen. Continental, cinquet, escoba. Second hand.

Re, salmó. Sauna. Banyador.

Metal, Guns'n'Roses, Green Day, Metallica. Rage Against the Machine. Suudellan. Killing Time.

Air Guitar. Music Video Festival. Epic metal.

Wifi, iPhone, Facebook, Twitter, Gmail, xarxa.

Air France, maleta, enllaç, avaria, avió. Charles de Gaulle. Campanile. Shuttle. Espera.

Suomi. Kiitos!!

Hei hei.



diumenge, 9 d’agost del 2009

Un circ ple de pallassos

Si és que ja pareixem iaies amb allò de "jo ja ho havia dit".

El cas Gürtel, aquell que havia d'acabar en un judici a Camps per rebre quatre ridículs tratges, aquell que ha construït des de les seues pàgines el diari El País, aquell on s'han confós els interessos mediàtics, polítics i judicials, se n'ha anat a fer la mà. Com era d'esperar, si un recurs que es resoldrà d'ací un any no ho esmena, el Poc Honorable no serà jutjat. Collons, algú s'havia pensat que passaria per la banqueta dels acusats! Va, home!

En esta bugada hem perdut més d'un llençol. No s'ha investigat allò que s'hauria d'investigar: les adjudicacions arbitràries a la trama corrupta del Correa, el Bigotes i la mare que els ha parit. Hem demostrat, un cop més, que allò de la separació de poders ha passat de moda. No sé a qui li vaig sentir que Montesquieu es deu estar remoguent a la tomba. Ni el TSJCV serveix per jutjar amics personals del seu president, ni la Fiscalia serveix per res més que teledirigir causes contra rivals polítics.

Tampoc el periodisme ha quedat ben parat. Llegir als diferents diaris les informacions sobre Gürtel ha estat vergonyós. Això del quart poder fa riure. I no vull parlar de Canal 9, que acabe de dinar.

I la classe política? Ai mare. El protagonista de tot plegat, el tal Camps, ha mentit descaradament. En seu parlamentària i judicial. I no passa res. El PP s'ha enrocat en la bandera per defensar-se i, gràcies a l'actitud il·lusa dels socialistes, en una escalada d'oposició anodina i mal dirigida, sumada a un govern espanyol suïcida i patós, se n'han ensortit. Alarte, fill meu, no tens res millor de què parlar que de rescursos? I el Bloc ha comprat l'actitud, i tot i que va intentar redirigir el focus del tema cap a la trama corrupta d'adjudicacions i no centrar-la en Camps, no se n'ha sortit.

En definitiva, ens hem passat tots sis mesos representant un circ, el circ que és avui dia el País Valencià, amb una salut democràtica comatosa, uns representants polítics entre la corrupció i la inutilitat i unes institucions desprestigiades que no compleixen cap funció encomanada. Un circ ple de pallassos, on després de mig any tenim a un Consell més fort que mai i una oposició més perduda que mai, mancada d'estratègia a mig i llarg plaç. Perquè no calia ser Nostradamus per saber que la farsa dels tratges acabaria arxivada. En sis mesos on s'ha demostrat més que mai l'obsolència d'un sistema econòmic improductiu i generador de mancances presents i futures. Però calia parlar dels tratges, es veu. Il·lusos.

La necessitat d'una reacció horitzontal, des de baix, regeneradora i fresca, cada dia es va fent més imprescindible. Ja en parlarem un altre dia.