Estava més clar que l'aigua. Com tothom sap, el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d'esquerres. I l'actuació lamentable de Zapatero i el seu sicari armat Pepiño Blanco ho ha tornat a demostrar.
Després d'anys d'insults i desqualificacions terribles de Miguel Sanz cap als socialistes navarresos, ara el PSN l'ha de fer president. Nyam, nyam, a tragar talante obrint bé la gola, i després un almax per digerir-ho bé. No es pot pactar amb Nafarroa Bai, un cau de terroristes que volen reformar la constitució.
L'esquerra espanyola és una ànima en pena. Sense discurs, sense projecte d'Estat, sense líder. No em crec a Zapatero: és un personatge buit, sense contingut, no sap cap on tirar. El seu lideratge és estèril, i com no sap en quina direcció caminar governa de forma erràtica, a trompicons. De tota la legislatura, ens queda la retirada de les tropes d'Iraq (això no és una aposta estratègica, és la resposta a una exigència popular), la llei dels matrimonis de persones del mateix sexe i poc més. Educació per la ciutadania? Molt de soroll i poca cosa.
Cert és que la dreta espanyola ha cavat la trinxera i l'ametralladora no ha deixat de sonar. Però en aquest moment és on s'havia de mostrar el lideratge de ZP i el nou PSOE. Nou? Una vergonya. Com en el cas del govern de Nafarroa, durant tres anys i mig la dreta li ha marcat el pas a un president incapaç de fixar l'agenda política estatal. Fent un pas endavant i dos enrere.
Zapatero no ha sabut respondre a cap repte que se li ha plantejat. Ni procés de pau a Euskal Herria, ni reformes estatutàries amb cara i ulls (recordeu allò del "Aprovaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya"?), ni res.
Un bluf lamentable. Amb aquesta gent no hem d'anar ni a berenar.
Després d'anys d'insults i desqualificacions terribles de Miguel Sanz cap als socialistes navarresos, ara el PSN l'ha de fer president. Nyam, nyam, a tragar talante obrint bé la gola, i després un almax per digerir-ho bé. No es pot pactar amb Nafarroa Bai, un cau de terroristes que volen reformar la constitució.
L'esquerra espanyola és una ànima en pena. Sense discurs, sense projecte d'Estat, sense líder. No em crec a Zapatero: és un personatge buit, sense contingut, no sap cap on tirar. El seu lideratge és estèril, i com no sap en quina direcció caminar governa de forma erràtica, a trompicons. De tota la legislatura, ens queda la retirada de les tropes d'Iraq (això no és una aposta estratègica, és la resposta a una exigència popular), la llei dels matrimonis de persones del mateix sexe i poc més. Educació per la ciutadania? Molt de soroll i poca cosa.
Cert és que la dreta espanyola ha cavat la trinxera i l'ametralladora no ha deixat de sonar. Però en aquest moment és on s'havia de mostrar el lideratge de ZP i el nou PSOE. Nou? Una vergonya. Com en el cas del govern de Nafarroa, durant tres anys i mig la dreta li ha marcat el pas a un president incapaç de fixar l'agenda política estatal. Fent un pas endavant i dos enrere.
Zapatero no ha sabut respondre a cap repte que se li ha plantejat. Ni procés de pau a Euskal Herria, ni reformes estatutàries amb cara i ulls (recordeu allò del "Aprovaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya"?), ni res.
Un bluf lamentable. Amb aquesta gent no hem d'anar ni a berenar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada