Cap de setmana llarg, per fi, tranquil.
Mentre Camps anava al pasturatge de borregos del dotze d'octubre (supose que per celebrar algun tipus de genocidi a l'altra banda de la bassa), la Marina quedava arrassada per l'aigua (al meu país la pluja no sap ploure, deia Raimon. Sempre he pensat que ho deia Estellés, veí dels meus pares per cert, però ho he buscat al guguel i he vist que és Raimon), i els borregos dels quals s'aprofita tot (no com els que pasturaven per Madrid) moren a Riba-roja, servidor de vostés s'ha dedicat a fer el que col·loquialment se'n diu el gos, el manta, no res, fartar, dormir, jugar a la 'play' i a l'ordinador. De fet, escriure este 'post' és l'activitat intel·lectual més intensa dels tres dies.
Necessitava el descans. Fa temps que torne cansat de la feina, sobretot d'esperit. A fora, al món real, passen coses i cal pensar, i la soledat d'un pis del Raval (amb alguns tocs externs de reggeaton del veïnat, que mai falten) ja va bé. Alto: he dit pensar, no necessàriament arribar a conclusions serioses o aplicables.
Reconec que he parlat sol, amb les parets. I quan les parets m'han començat a respondre, m'he preocupat. Tranquils, avui torna Pau, el meu company de pis, i ja tindré un element inte·ligent (?!) per respondre'm. Perdoneu la broma, no ho he pogut resistir.
A cops, les coses passen sense més, no cal pegar-li més voltes. No és filosofia zen, és filosofia de pont de la hispanitat.
I la pregunta final és: si enguany, per coses del calendari, el dia 24 de desembre, laborable, cau dilluns, i el dia 31 de desembre, laborable també, cau en dilluns també, per què collons no hem canviat la festa de la puta hispanitat per un dels dos?? Seria molt més pràctic, a nivell de bitllets d'Euromed, qualsevol de les dues opcions, 24 i 31. En fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada