diumenge, 16 d’octubre de 2011

Generals (2): la guerra dels grans i les expectatives

Rematar la feina, per una banda. Evitar el ridícul, per una altra. Aquests són els grans reptes de populars i socialistes de cara al 20N. Com poden arribar els seus objectius a bon port?

El PP el que vol és guanyar amb majoria absoluta, és evident. I, pel que diuen les enquestes, la té a tocar. Compte: ben a prop anava, teòricament, en 1996, i després Aznar resulta que parlava català a la intimitat. Tenen el repte de saber mantindre els seus motivats, lluny de confiances, sense mobilitzar massa el votant socialista latent. Això precisa una campanya de perfil baix a nivell públic, però amb una brasa latent a nivell de base per escalfar suficient sense cremar res.

El PSOE necessita just el contrari, mobilitzar un electorat potencial que no té cap pinta d'anar a votar-los. No té cap element a favor: la valoració del govern ZP és nefasta, el candidat ha de vendre idees diferents a les d'un executiu que ha vicepresidit durant els últims anys. La campanya gira de forma evident al voltant de l'economia i l'atur, els elements més fluixos pels socialistes i més forts pel PP segons les xifres demoscòpiques. Les bases, més “bàsiques” que mai, estan desmotivades.

Els populars creuen que els seus estan ja suficientment motivats per la gestió socialista i per això fugen de concretar propostes i treure a passejar espantalls de política social, com la boda entre persones del mateix sexe, avortament, etc. Els socialistes volen, pel contrari, situar la campanya en termes menys econòmics. A judici personal, amb la que està caient, és impossible treure el xip econòmic al personal. Només cal veure un informatiu o llegir el diari. Ara bé, una eixida de to d'un bisbe o més aparicions públiques de gent com Aznar sempre pot rascar uns quants vots.


En tot cas, caldria expressar el dubte sobre el fet que el vot de rebuig al PP en aquest cas anés al PSOE, com sol ser habitual a nivell espanyol. Hi ha certs moviments arran de terra, com per exemple això que coneixem com a 15M, que pot perjudicar encara més la marca PSOE. És un moviment (per definir amb algun mot) que té un component antisistema que pot apartar dels socialistes aquells votants que, en cas d'emergència, votaven el dic de contenció a la dreta antisocial. El 22M eixos vots anaren a partits menuts, al País Valencià cap a Compromís, EU i inclús UpyD.

Per tant, festejar en l'àrea 15M i voler ocupar espais a l'esquerra, que podria paréixer l'estratègia que està duent a terme l'equip de Rubalcaba, pot eixir bé i treure vots d'aquell espai... o bé pot alimentar una fera que el que vol realment és cruspir-te. Compte amb això.

El PSOE té doncs tots els números en la rifa del daltabaix electoral. I per això el seu objectiu no és guanyar les eleccions, és perdre-les amb una dignitat que permeta complicar la legislatura als populars i reconstruir la casa sense haver d'enderrocar-la del tot. El PP, en canvi, tot el que no siga majoria absoluta és un resultat amarg. I quan més segur pareix, més amarg pot ser. Tot és qüestió d'expectatives.

Cap comentari: