Miscelània

Bé, en primer lloc disculpes per haver-me esborrat del bloc tants dies. La vida mana!

Després, se'm queden per dir diverses coses:

O meu amigo Oscar Ínsua finalmente non vai ser o alcalde de Corcubión. Os "amigos" do PSdG botáronllo. É longo de explicar, pero vaia. Oscar tranquilo, o tempo pon a todo dios no seu sitio, e dentro de tres anos vas ter a túa oportunidade. ¡Adiante sardiñeiro!

Ja hem acabat la setmana cultural valenciana. Molt d'esforç, potser massa. Fer molta feina i que altres no en facen a cops crema, sincerament, però el compromís sempre acaba podent. Ara bé, pel que fa a assistència de públic, un exitàs.

M'he enamorat de la peça Trio sonata "La folia" RV 63 de Vivaldi. La coneixia, però ara estic obsessionat en esta obra mestra del barroc de nou minuts i mig. Em transporta, no sé on, però em transporta. Últimament estic prou barroc en gustos artístics, ja diuen que els valencians ho som un poc, de barrocs. Algun dia xarrarem d'això en més calma.

Ara me'n vaig a la Rambla a passejar-me Sant Jordi. M'encanta, de veres.

Em queda pendent parlar de pilota valenciana, Hillary Clinton i falles diverses. Ho promet!

Els temps canvien

Avui fa 77 anys que Francesc Macià va proclamar al balcó del Palau de la Generalitat la República catalana. Madrid seguia la iniciativa i el borbó de torn es va exiliar. La República catalana va esdevenir la Generalitat de Catalunya amb els pactes de Sant Sebastià i es va integrar al sistema institucional de la II República espanyola.

Avui una ministra catalana d'un partit de tradició republicana i federal ha passat revista a una formació de l'exèrcit espanyol i ha cridat sense rubor: "Capitán, mande firmes. ¡Viva España!" i la tropa "¡¡Viva!!". La ministra "¡Viva el Rey!" y la tropa "¡¡Viva!!".


Els temps canvien.

15 anys després, Guillem, no t'oblidem

Ara fa quinze anys, un jove del poble de mos pares, Guillem Agulló, va ser assassinat a sang freda a mans de feixistes. Un crim polític, ideològic, en tota regla, es va voler fer passar des de delegacions de govern i mitjans mesells per una baralla entre joves. No senyor. El mataren perquè havia comès un pecat: voler un país lliure en un món just. I això que a tants ens sembla una idea per seguir avançant, per alguns és raó per assassinar.

Quinze anys després, els assassins estan ja al carrer. De fet algun d'ells fins i tot va en llistes electorals per ser escollit regidor. Vergonya de país.

Però quinze anys després, la indignació encara és viva, i la memòria reviu, un i altre cop. Perquè Guillem, nosaltres no oblidem. La força de la memòria ens dóna energia per avançar.

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!!

Setmana Cultural valenciana a Barcelona

Amics i amigues,

Em plau presentar-vos un any més, i ja van quatre, la Setmana Cultural "El País Valencià a Barcelona". Este sarao el montem la gent de l'Espai País Valencià, col·lectiu de valencians residents a Catalunya que volem bàsicament dues coses: contribuir a acostar el País Valencià i Catalunya, dos territoris germans que sovint viuen d'esquenes, i d'aquesta manera ajudar a (re)construir els Països Catalans com a marc comú; i seguir sent el que som, valencians, amb totes les conseqüències. Denunciar les nostres desgràcies i felicitar-nos per les nostres fites.

La setmana cultural pretén bàsicament ensenyar a la gent de Barcelona i el Principat en general algunes mostres de la cultura valenciana més tradicional i la més moderna. Arrels i futur.

A destacar, 12 d'abril, 21 hores, plaça del Poble Romaní, concert "Al País Valencià cantem en català", amb Desgavell, Agraviats i Sva-ters, tres grups que apreten fort.

I dissabte 19 d'abril, també al Poble Romaní, Jornada de Cultura Popular, amb espectacles infantils, pilota valenciana, gran paella popular, dolçaines i tabalets, danses tradicionals, i per rematar el Desperta Folk! festival de música folk dels països de la Corona d'Aragó.

Consulteu la programació sencera ací, i què és l'Espai ací.

Esteu tots i totes convidats! Vos esperem!

Els terrenys de joc

Legislatura intensa la que es mamprén a Espanya. Esta setmana Zapatero serà investit per majoria simple, i en els discursos que hem sentit ja es comencen a albirar els escenaris que ens podem trobar durant els propers quatre anys.

El PSOE li ha vist les orelles al llop i s'han acabat les excursions esquerranoses i federalistes. Grans pactes d'estat, diu Zapatero. És a dir, el centre. En sentit ideològic i físic. Tornarem als temps de les loapes? Els dos grans partits espanyolistes competiran per aquestes bosses de vots. Primer camp de joc.

En dos mesos tindrem unes balances fiscals tramposes (algú creu el contrari?) i negociarem un sistema nou de finançament per Catalunya. Ací veurem un altra pedra de toc de la legislatura. Pesarà més el PSC o el gir centralista? Què hi té a dir el president Montilla? A jutjar per les jugades que li fa últimament Moncloa al Govern (desacreditacions per la sequera amb actitud de Benvingut Mr. Marshall, promesa de les balances... a Duran!), les tensions estan servides. Jo sóc del parer que el PSC, aquesta legislatura, més que una sort pels resultats té un "marron" dolcet. Tothom mirarà amb lupa què fan. S'han acabat els temps del sucursalisme còmode? D'aquesta relació depèn en bona mesura el futur polític i electoral de Catalunya.

Un altre terreny de joc que s'obri, i que poca gent s'hi fixa, és Euskal Herria. El PSE ha superat de forma històrica el PNB i per primer cop es veuen amb cor d'assaltar Ajuria Enea. El lehendakari té una consulta promesa en octubre. Fer-la és un problema perquè situa el seu partit dins un pols polítics que no molts volen, i no fer-la és pitjor perquè és un atac a la credibilitat de la persona, el partit i les institucions basques.

I per últim, que no l'últim, tenim Génova... Les hostilitats comencen a trencar-se, i es van dibuixant les parts en confrontació. Els suports de don Mariano pareixen estar més bé a la perifèria (Galícia, Andalusia, País Valencià, Balears, Catalunya...), avantatge i inconvenient. A l'altra banda, Espe desfulla la floreta i espera el millor moment per atacar, i no té per què ser al proper congrés, on no sap si podrà guanyar l'envit. Atenció al paper que pot jugar Gallardón en tot plegat: les venjances se serveixen fredes...

En fi, tornarem a tindre una legislatura marcada pel debat territorial, i ja no només entès com a autonòmic o federal, sinó també com a relacions entre territoris per qüestions com, per exemple, l'aigua.

Cavallers, va de bo!