dilluns, 31 d’octubre del 2011

Símbols i relat polític en un vídeo musical

No hi ha res més útil que un símbol, en el sentit comunicatiu de la paraula, per explicar un concepte complex. Els símbols signifiquen coses, tenen un contingut inherent reconeixible per emissor i receptor, que fa que amb una imatge, una paraula, un color, es puga explicar un concepte complex. Per això, els símbols són la millor manera de construir i explicar un relat, també un relat polític. Amb una intenció ideològica evident, o no tant, estem envoltats de símbols no polítics que construeixen relats polítics.

Fa poques setmanes Obrint Pas va fer públic el vídeo que ha gravat La Taca Produccions sobre el tema La vida sense tu del seu últim disc Coratge. No descobrirem ara que aquest grup té una forta càrrega política en les seues lletres. Però justament La vida sense tu no és tan evident. És un record a una història d'amor que passa a València, que comença i clou amb versos de Vicent Andrés Estellés. En una temàtica típica del gran poeta de Burjassot, la lletra té un to quotidià, quasi costumista, sobre les experiències personals al cap i casal. El pis d'estudiants, roba estesa, les escales del Mercat Central, el tramvia del Pont de Fusta al Cabanyal. Poques o ninguna referència ideològica directa.

Ara bé, el vídeo, sense cap proclama verbal ni imatges contundents, és una mostra perfecta d'encadenament de símbols que construeixen un relat polític totalment identificable. Els membres del grup canten al bell mig de la plaça Redona, al barri del Carme, un símbol de la València tradicional que, pocs dies després de la gravació, començaven a reformar canviant totalment la seua fesomia. El vídeo enllaça plans fets amb travellings de diversa gent immòbil, persones i col·lectius que destaquen per viure i lluitar per una altra manera d'entendre la ciutat de València distinta a l'oficial. La gent de Ca Revolta, el col·lectiu Lambda, el Centre Social Terra, el Racó de la Corbella, els dimonis de Benimaclet, Escola Valenciana, Salvem el Cabanyal, el Fòrum per la Memòria, músics de Rapsodes, Orxata Sound System i altres, Miquel Gil i Pep el Botifarra, pilotaris, Xavi Castillo, llauradors de l'Horta...

Tota aquesta gent està emmarcada en llocs simbòlics del cap i casal i voltants, plans que ja per sí sols tenen molt de contingut. El vídeo ens mostra primer cares serioses, dures, i cap al final es muden en gestos alegres, somriures i riures.

Persones i col·lectius que són símbols de diferents lluites culturals, polítiques i socials de la València rebel, la València digna, la València insubmisa, la València viva i combativa, sovint invisible. Sense fer cap referència ideològica explícita el vídeo suposa una lliçó de relat polític construït amb símbols reconeixibles, ja siguen persones, col·lectius o llocs, sobre una forma determinada d'entendre la ciutat i el País Valencià.

El vídeo, a més, conté un valuós missatge que tothom entén sense necessitat d'explicar-lo: la situació és molt seriosa i dura, com resen les cares del principi, però l'esperança d'un futur millor, d'una València i d'un País Valencià millor, amera la lluita de la València irredempta. Per totes aquestes raons, en pocs dies compta amb vora trenta mil visites. Perquè tothom l'ha entés i ha generat moltíssima empatia. Molta gent, d'una forma o una altra, més que identificar-s'hi, s'ha vist dins el vídeo.

Cinc minuts de música i imatges poden contindre molt més relat ideològic i ser molt més útils per explicar-lo que hores i hores de paraules explícites. “La vida sense tu”, d'Obrint Pas, n'és un bon exemple.

3 comentaris:

BEN ha dit...

Vicent, se sap qui són els dos pilotaris que apareixen? He estat buscant-los a la web de pilota valenciana, però no els he trobat.

Anònim ha dit...

Un apunt: la plaça Redona es troba al Barri del Mercat. Actualment s'està creant una mena de marca "Barri del Carme" (sobretot entre la gent jove i, el que és més preocupant, valencianista) que gairebé engloba tota Ciutat Vella (potser tret del barri de Sant Francesc, que concentra bancs i comenrços) i difumina la resta de barris del centre històric de la Ciutat de València, que en són cinc. Gràcies.

Vicent Martínez ha dit...

Apunte i agraïsc la correcció, Anònim. Sincerament pensava que ja era Carme, seré més curós a partir d'ara. Gràcies!