Bombes

Avui no tinc més remei que posar-me seriós. Anit va esclatar una bomba, amb pólvora premsada i metralla, davant de la seu d'Esquerra Republicana del País Valencià a la ciutat de València. Fa dos mesos, un artefacte semblant va esclatar davant la seu del Bloc Nacionalista Valencià. El Casal Jaume I de Castelló, on tinc molts amics, viu permanentment baix amenaça de grups d'extrema dreta aficionats a les 'ràtzies anticatalanistes'. El candidat del Bloc a Mislata va acabar a l'Hospital després que uns nazis imberbes li pegaren una bona pallissa quan sortia de la seu. Calen més evidències?

El País Valencià no és un país normal. No ho és per moltes raons, però la pitjor de totes és que no es poden expressar lliurement les idees. Un sector de la societat viu amenaçat. Si aquesta violència fos de signe contrari, és a dir, de l'esquerra nacionalista cap a la dreta espanyola, ja tindríem a l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem ilegalitzant gent pel mig. Però com els agredits som els catalanistes, no passa absolutament res.

L'extrema dreta actua a València amb total impunitat. Per més agressions, pallisses o bombes a partits polítics, mai hi ha detencions. No sóc una persona particularment conspiranoica, però no puc més que sospitar. No sé si és connivència, consentiment o 'laissez faire'. Però el que queda clar és que alguna cosa passa entre les forces de seguretat de l'Estat i el feixisme valencià.

Recorde més d'una casa okupada dessallotjada per... caps rapats d'extrema dreta. Clar, si la feina bruta ja la fan uns, els altres no cal que s'hi embruten.

Sospitós, no?

Quan us jugueu a que ara tampoc hi ha detinguts? Suma i segueix...

CIS i sensacions

L'enquesta del CIS de la setmana passada ve a confirmar, o això sembla, les sensacions que vaig tenint últimament: al març poden haver sorpreses inesperades.

L'esvoranc que està patint el PSOE a Catalunya encara està per veure i per dimensionar. Però com apunta Estratega al seu bloc, hi ha senyals que serà més profund que el de Bellvitge.

De moment, l'únic que està fent la guitza al PP és el propi PP. Interprete com un intent de tornar al centre (algun dia haurem de parlar de l'existència o inexistència del centre) la potenciació de la figura del valencià Ricardo Costa, ara coordinador de campanya. Si no canvien en mesos la imatge de tota la legislatura, de crispació i enfrontament, ho tindran difícil. I això pareix que ho comencen a tindre clar.

El repte per a Zapatero i el seu equip és mobilitzar l'electorat d'esquerra més apàtica, que és qui fa guanyar o perdre eleccions en Espanya. Recurrint a una frase molt manida, no és el centre, estúpid. És l'esquerra. I el principal mobilitzador de l'esquerra no és altre que la dreta.

Deia Antoni Gutiérrez (gràcies per citar al MMP Hub, que diria Medran), que la sensació és un element indispensable de la imatge. Zapatero és un àrbitre, afirmava, i Rajoy un guardià. Doncs de la capacitat d'en ZP de fer de Rajoy un guardià malcarat i agressiu depèn en bona part el seu èxit electoral.

Pense que encara hi ha molt a decidir. I crec que com mai la comunicació política i electoral serà un element determinant en la pugna per la Moncloa.

Estem expectants!

Blade Runner o el pas del temps

Ens fem grans, poc a poc, inexorablement. Lluny de tenir una por "machadiana" al pas del temps i a l'arribada de la mort, m'explique.

Després d'estar tota la setmana fotut i vinga la medecina, dissabte tenia un festival a Sant Boi. La gent de l'Espai organitzàvem un sarao important, festa aniversari, reivindicació de l'Ateneu Santboià com a espai de tots, etc. Paelleta, grupets, DJ Vèktor, burret, cassalla i demés. Però ai fill meu, em vaig "rajar".

El fred insuportable dels últims dies, unit al meu estat físic i al fet que la setmana que ve (divendres, de fet) me'n vaig a Dublin a un esdeveniment inigualable, em va decidir a quedar-me a casa. Dissabte nit vam anar a sopar a ca uns amics i vam acabar fent una sessió youtube-Eugenio, que la veritat és que no podia parar de riure.

I total, diumenge vam quedar per veure, en pantalla gran, la nova versió de Blade Runner, director's cut. I amics, quina gran cosa. Els que per l'edat no vam veure-la al seu moment en el cinema, no podem perdre aquesta oportunitat que ens brinda els Verdi. Vaig disfrutar com un xiquet. Peliculón donde los haya.


Podria dir tòpics com "redescubrir un clàssic" o "film al qui no l'afecta el pas del temps", però què més dóna, si podeu, torneu-la a mirar, no cansa!

"Quina llàstima que ella haja de morir"

Rodalies i el març de 2008, o el principi de la fi

No em pararé ni un minut a explicar el caos de Rodalies, em cansa. Ara bé, hi ha un tema que sí que m'interesa, i bastant: quins efectes tindrà el mes i mig de suspensió del servei de Rodalies pel sud de Barcelona el proper març? Qui ha de patir i qui ha de riure pel tema?

Una senzilla anàlisi del perfil de l'usuari mitjà de Rodalies ens dóna una correspondència clara en un perfil de votant. Àrea metropolitana de Barcelona, gent treballadora. Resultat: la majoria del vot potencial del PSOE a Catalunya, que vol dir el mateix que la gran esperança socialista per les generals. Els que agafen la C2 i companyia són la gent que fa guanyar eleccions al PSOE (no al PSC, perquè la correspondència en l'anomenada "abstenció diferencial socialista" també sembla evident. Voten en generals, no en autonòmiques), i aquesta dada és realment preocupant per a Ferraz.

Hom està acostumat a sentir que els bancs de vot del PP són Madrid i el País Valencià (bé, en aquest cas la Comunitat Valenciana) i els del PSOE són Andalusia i Catalunya. Doncs bé, atenent al que hem dit abans, la crisi de Rodalies és un míssil a la línia de flotació electoral de Zapatero. Des de Moncloa sembla ser que finalment se n'han adonat. Com diu Pau Canaleta, comunicativament no han fet les coses tan malament. Bé, una mica efectista tot plegat, però raonable.

Ara bé, com pots contrarrestar comunicativament el fet d'estar més d'un mes alçant-te dues hores abans per arribar a temps a treballar i tornant dues hores més tard a casa? Les jornades laborals de vuit hores més mitja de transport per anar i tornar, fins ara nou hores, ara són d'onze, mínim. De sortir de casa a les 7.30 i tornar a les 16.30 a eixir a les 6.30 a tornar a les 17.30. I això amb sort.

Cada dia que passa, el PSOE perd vots que passen a l'abstenció. El PP es frega les mans, perquè encara que sap que ni cinc vots d'aquests acabaran al seu sac, la desmobilització dels electors socialistes és el que estan buscant fa tres anys i mig. Els encaixa perfectament a l'estratègia. Mentres, els partits catalans semblen estar una miqueta descolocats. CiU aprofita per insistir al seu discurs de manca de lideratge al Govern, i Esquerra acaba d'engegar una campanya per vincular directament el caos ferroviari a la dependència d'Espanya. Cap dels dos alça massa la veu. Quatre pancartes no són una campanya seriosa.

Cada cop que surt el tema en els mitjans, Rajoy riu, Zapatero s'ho mira en cara de circumstàncies i Mas i Carod pensen a veure què poden fer. I ja comença a ser tard.

L'aturada del servei de Rodalies pot ser l'inici de la fi de l'executiu socialista a Espanya. Què coses té la vida. I atenció a les xifres d'abstenció i vot en blanc al març. Al temps.

Nacionalistes d'Esquerres

Bones socarrats i socarrades,

Llegia l'altre dia, fa ja un parell de setmanes, que neixia una nova corrent interna dins EUPV, anomenada Nacionalistes d'Esquerres. Els impulsors són gent majoritàriament de la Safor, als que se'ls presuposa una miqueta de consciència nacional.

Ja s'han començat a moure, i ja està clar on queden ubicats. Afirmen que volen reforçar el component nacionalista dins EUPV i fan una crítica ferotge a Esquerra i País, als que acusen de poc menys que traidors, tot i que tampoc diuen estar del tot al costat de la direcció a qui responsabilitzen en part de la crisi del partit.

A mi el que em pareix és que algú vol mantenir una certa legitimitat nacionalista dins EUPV ara que Iniciativa del Poble Valencià, abans EiP, estan a punt de marxar pegant una 'portà'. És la pròpia direcció, Marcos, Sanz, Sixto & cia? És un grup benintencionat de militants? La veritat, no ho sé, però crec que el PCE i els seus seqüaços o bé ho han instigat o bé ho saluden amb alegria, donat que els permet mantenir la ficció d'un cert barnís nacionalista.

No ens enganyem, d'acord que EUPV ha apostat per la unitat de la llengua i el dret a l'autodeterminació, amb la veu baixeta, això sí, però algú es creu que Marga Sanz, que és incapaç de pronunciar mig mot en valencià, Ricardo Sixto i companyia els importa una merda el País Valencià? Vinga home, ja està bé de ficcions. El PCE és un partit ranci, vell, incapaç d'adaptar-se als nous temps, totalitari, impermeable, i, en definitiva, inservible per construir el futur del País Valencià. Inservible o inclús un obstacle. Anar agafadets de la mà del PCE és no saber veure la realitat, o bé voler confondre el personal.

És el que pense: ens calen opcions nítides, nacionalistes i d'esquerres, que treballen a curt, mig i llarg plaç per la plenitud nacional del País Valencià i la justícia social. Ni corrents interns, ni globus sonda de direccions qüestionades, ni sectarismes estèrils. Ens juguem el nostre futur com a poble, i no és poc.