Destriar el gra de la palla

Bé, les coses avancen al seu ritme i la situació es va aclarint.

Al grup parlamentari del Compromís ja hi ha dues faccions ben diferenciades, més encara després de l'expulsió de Mònica Oltra i Mireia Moià (Esquerra i País) d'Esquerra Unida. Llamazares vol mediar ara perquè veu que sense el suport de la gent d'EiP cada dia està més abandonat davant els pit-bulls ortodoxos del PCE, però fill meu, cadascú té el que es busca. I els valencians no estem per a solucionar crisis dels altres, ja en tenim prou nosaltres.



Doncs bé, pareix ser que la convergència entre Bloc i EiP (o Iniciativa pel Poble Valencià, que es dirà ara) és un fet. Ho he pogut contrastar en alguna conversa informal. Cada cop que hi pense em sorgeixen diferents postures. És desitjable? Destriar el gra de la palla, sempre és desitjable. És positiu? Una acció política nítidament nacionalista, sense tuteles externes i menys encara del PCE, sempre és positiva. S'han fet les coses bé? Definitivament, ha segut un desastre.

Un desastre perquè des del primer dia s'ha fet tot a la llum pública. El circ mediàtic de les negociacions del CPV, del pacte, de les discrepàncies, de la poca capacitat d'alguns líders polítics. El circ mediàtic de la pràctica ruptura del grup parlamentari, destitucions, desmais, declaracions públiques. Un desastre.



Si ens hem de posicionar a favor o en contra d'una coalició, federació o pacte entre forces nacionalistes d'esquerra valencianes, em posicione a favor. Ara bé, crec que caldria exigir una mica més de seriositat i diligència per part dels dirigents dels partits, perquè un nou episodi de vergonya pública potser hi hauria molts que ja no el suportaríem.

Queda crèdit, però s'acaba.

Mundial de Rugby: comença l'espectacle

Socarrats i socarrades,

Perdoneu el retard en posar un post, però és que la reentré al setembre ha segut especialment complicada.

De moment, només volia fer notar la meua felicitat per la celebració durant aquests dies del Mundial de Rugby França 2007. M'apassiona aquest esport, més enllà de la seua espectacularitat, mescla de forma hipnòtica, almenys per mi, una duresa extrema en el contacte físic amb una esportivitat, el que els anglesos anomenen fair-play, que ja voldrien la resta d'esports dits de masses.

Si hem de parlar de preferències, evidentment, no puc ocultar la meua aposta per Irlanda. M'encanta el Quinze del Trèbol. O'Driscoll (imatge) és un fenòmen, O'Gara té un guant al peu dret i Stringer té una mala llet només comparable a la seua poca estatura. Horgan, Deampsy, Flannery, Murphy... Aquesta selecció ha de refermar que no ha guanyat la Triple Corona dos anys consecutius només per casualitat. Debut deslluït contra Namíbia, però jo espere més.


Ara bé, els grans favorits són els All Blacks de Nova Zelanda, amb bastanta diferència, tot i que sempre són els més forts i la pressió els acaba podent als partits claus. Austràlia i Sudàfrica completen la tripleta de l'hemisferi sud, que si la lògica s'imposa (com sol no passar) es jugaran el títol.

França i Anglaterra són les alternatives europees, juntament amb Irlanda. El Quinze del Gall va decepcionar a propis i estranys al debut, i Anglaterra depèn en gran mesura de l'encert del crack Wilkinson amb el peu. Tot i això, la diferència nord-sud sembla insalvable. Però el fet és que també era insalvable fa quatre anys i els australians encara es demanen com van poder perdre a casa la final del Mundial davant Anglaterra. Aquestes coses passen.

Senyors, endavat amb l'oval!

Moviments en clau sobiranista

Llegisc a l'Avui que està en procés final de gestació una espècie de think tank a Catalunya en clau sobiranista. Es tractaria d'anar sumant pensadors, 'intel·lectuals' i experts en diversos àmbits per treballar en aquests àmbits en pro d'un Estat propi. Els principals promotors són l'Hèctor López Bofill, expert en dret constitucional proper a ERC i impulsor de la corrent crítica Esquerra Independentista, i l'Alfons López Tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU. I valencià, per cert.

La proposta no deixa de ser interessant. Treballar d'una forma seriosa, al marge dels partits, per trabar un discurs potent i real que ajude a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, i que el guanye l'opció que defense un Estat propi. Altres personalitats hi han donat suport, cas dels valencians Vicent Partal i Isabel Clara-Simó, a més de gent com Ramon Tremosa, Salvador Cardús o Xavier Sala i Martín, entre d'altres. El nom provisional és Fòrum pel Dret a Decidir.


M'agrada la participació directa del 'poder valencià' de Barcelona en aquesta proposta. Proposta que si la llegim sumant-la a l'aposta per un referèndum en 2014 feta per Josep-Lluís Carod-Rovira i la Plataforma per la Sobirania de CDC, podem interpretar que alguna cosa es mou baix del cel. Però sempre ens perdem en el mateix: la cristalització de les propostes més o menys utòpiques en fets tangibles. L'eterna assignatura pendent de l'independentisme. Tant de bo per fi l'aprovem i passem de curs d'una 'vegà'.

Nova coalició pel Congrés

Socarrats i socarrades,

Publica el diari Avui que la coalició entre Bloc, Esquerra i País i Verds diversos per anar junts a les eleccions al Congrés de Diputats està gairebé enllestida. Es veu que les negociacions estan molt avançades, amb Isaura Navarro, ja diputada, com a cap de llista per València.



Manca per fixar el nom i altres serrells, com que EiP es constituïsca formalment com a partit, en principi al novembre.

Calculen que aquest diputat per València es pot assolir (em sonen a mi aquests càlculs). Ja veurem. Quan tinga una miqueta de temps, mirarem de comentar-ho. És un pas més cap a la unitat del nacionalisme d'esquerra valencià?

Per cert, encara podeu votar a l'enquesta de la dreta.

De ruta per Euskadi

Bones socarrats i socarrades,

Totes les coses bones s'acaben. I entre elles, les vacances. Això sí, enguany han segut unes vacances ben dignes: bodes, Aplec, Xaló, Euskadi, Gràcia. I, sobretot, sense estrés ningun.

Especial menció, per novetat (la resta de coses les faig tots els anys), pel viatge a Euskadi. Una setmaneta ben bona en un altre país, amb un altre paisatge, un altre clima i un altre idioma. El destacament valencià ha estat acollit amablement per Luis, Karlos, Josu, Kike, Iñaki, Edu, Marta i companyia. A cops, els tòpics es compleixen, i la legendària hospitalitat dels bascos ha segut més certa que mai. Eskerrik asko, lagunak.

Amb base a Elgoibar, entre Gipuzkoa i Bizkaia, diverses poblacions han estat objecte de les nostres ràtzies turístiques i festives. Donosti, Gernika, Ondarroa, Portugalete, Gaztelugatxe, Lekeitio, Bilbo, Getaria, Zarautz... i Sallobente, un barri d'Elgoibar format per diversos caserios on vam passar un parell de nits de festa inoblidables. Trikitixa, sagardoa i bitlles basques.

Res xè, un viatge redonet. En la imatge, servidor davant de Gaztelugatxe, un paratge espectacular.

I ara, rutineta. Treball, màster, examens... quin remei!